Avui pot ser "el" dia

Sí, ha arribat un dia que pot ser de gran importància per a la nostra història. I quan dic nostra vull dir la dels catalans. Avui, aquest vespre, el nostre germà gran, aquell que sembla petit de mida però que ja s'ha emancipat dels pares i dels bisbes, torna a participar a la semifinal d'Eurovisió. Avui, per si algú encara no ho ha entès, Andorra té la possibilitat de classificar-se per a la Gran final d'Eurovisió. Quina enveja...
Siguem seriosos, amics i companys, i no ens amaguem més. No cal que dissimulem posant-nos la nacionalitat andorrana al Facebook, al Twitter o al Youtube, perquè no volem que ens considerin virtualment espanyols. Sortim de l'armari d'una vegada i demanem al Pricipat d'Andorra que ens declari la guerra, ens venci, ens sotmeti i ens obligui a adoptar la seva nacionalitat.
Jo vull ser d'un país on el català sigui oficial si-us-palu-per-força, ja, home!
I algú gosarà dir-me que Andorra no té possibilitats en aquest festival dels honors nacionals? Que no està immersa en el frikisme imperant? Qui ho diu, això?
Andorra ha estat representada per gent d'Astúries, de Barna, d'Holanda, d'on faci falta, i se l'ha sentit en català, en català i en anglès i ara, finalment, en anglès i una frase en català. Qui dóna més? El Chikilicuatre? Au, va!
Compatriotes, avui, enviem missatges de suport a la Gisela, que no és andorrana però hi va molt a esquiar (sujuro que ella ho ha dit així), fem-nos "followers" del seu Twitter i, aquesta nit, gastem-nos els calerons enviant els SMS que facin falta. Pensem que és una gran inversió de futur.
Ah, que ningú ho dubti, aquesta escala és d'Andorra! Gràcies Rosa i Francesc.