6.5.08

Caminant pel pantà

Des de temps immemorials l'home (entenent home com a espècie, no com a gènere, ni sexe, ni...) ha somniat en caminar per sobre l'aigua i, probablement amb més ganes encara, caminar i córrer per sota. Fins ara sembla que allò primer només ho ha aconseguit d'una manera continuada "ell", però darrerament som ja una gran quantitat de gent els que hem lograt fer allò segon... encara que amb una certa variació.
Jo tinc una imatge retinguda a la memòria des de la meva infatesa. És una portada de La Vanguardia amb la fotografia del campanar de Sant Romà de Sau sobresortint tímidament de les aigües del pantà que van negar tot el poble. Aquesta imatge s'ha anat repetint amb el pas dels anys i, en moments determinats, ha estat notícia per poder-se gaudir de la visió del cos sencer de l'església.
Ara, la natura i les mans maldestres dels homes (entenent home com a espècie i no com a ...) han fet que jo hagi pugut ajuntar aquests dos fets que he esmentat abans. Aquest cap de setmana he pogut passejar per "l'interior" del pantà de Sau... Sí, he caminat, he corregut, he saltat, tot això amb molta prudència és clar, pel davant de la "tancada" (per les tanques) església de Sant Romà de Sau. I he visitat l'antic cementiri, i les restes de les cases que han aparegut a l'altra banda de l'embassament, i m'he barrejat amb uns 200 (sí, 200 com a mínim) visitants de cap de setmana, i he vist amb els meus propis ulls, que falta aigua... Catalunya necessita aigua, necessita, si més no, administrar-la d'una manera més sensata, perquè si no, anem malament...
Caminant per allà on no fa massa només hi havia aigua, i mirant aquella terra esquarterada per la sequedat, he agafat por. M'han vingut ganes de cridar a tothom que hem de vigilar i que encara hi som a temps.
Us aconsello fer aquesta visita, és força instructiva.
Publica un comentari a l'entrada