Som un preàmbul... sense aeroport

Quan començava a tenir ús de raó, social i política, se sentien aquells crits-desitjos exigint llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Amb el temps i després d'haver aconseguit algunes coses, el carrer s'omplia d'un altre crit: Som una nació! Ha passat ja un munt d'anys i la política segueix el seu decurs intentant donar als ciutadans allò que consideren que els pertoca. Sobre aquest tema de la nació hi anem donant voltes i voltes. Ens diuen nacionalitat, regió, país, comunitat, però no ens acaben d'anomenar com nosaltres tenim clar que ens han d'anomenar. Ara semblava que teníem una majoria suficient perquè quedés clar, i al final ens hem de quedar amb un preàmbul: Som un preàmbul!
Però un preàmbul amb aeroport, no? Diuen que si no érem una nació però ens donaven un aeroport (el nostre), podíem fins i tot acabar votant que SI a l'estatut(et). I ara resulta que tampoc.
Som un preàmbul però no tenim aeroport (el gros vull dir). Què hem de fer?
Alguns ho acabaran pentinant amb una foto ben grossa donant-se les mans, els altres passaran els dies buscant algun fotògraf que doni la rèplica, i, tots plegats esperaran els resultats de les properes eleccions per veure si es poden tornar a col.locar en el mateix marc portaretrats.
Jo, ara per ara, ja m'estic fent a la idea d'aquesta nova definició: "Som un preàmbul...sense aeroport".
P.D.: Si m'afanyo i començo a imprimir samarretes i adhesius puc fer la primera pela. Necessito un parell de socis. Som-hi?