Feliç Any Nou!

No és que hagi començat l'any del gat o de la llebre, o l'any xinès o guatemaltès, vaja, em sembla. És més senzill. Al món dels músics ( de la faràndula) la temporada s'acaba amb el Carnestoltes. És una tradició que deu tenir els seus inicis a l'arribada de la quaresma i del recolliment, o potser, com en la majoria de tradicions ancestrals en el final o principi de les temporades agràries, no ho sé. El cas és que ha passat el dimecres de cendra o l'enterrament de la sardina, segons per on ho miris, i a partir d'ahir, dia 2, ha començat un nou Any. Paro un moment perquè recordo allò de la cendra que et posaven al cap quan anaves aquell dia a missa, i després intentaves que no et caigués (prohibit tocar la pilota amb el cap). Ara seria una mica més difícil que la cendra s'aguantés als "cabells". (Un moment: que ningú faci un mal càlcul de la meva edat! Això eren coses del cole).
Comencem doncs un nou any amb bons propòsits i amb un bon escenari. És ampli, està fixat a terra i no té quasi alçada. Això vol dir que no té massa perill ni massa dificultat per pujar i baixar. La conseqüència és que no necesita escala. Si li busco una "pega" seria que davant l'èxit de públic (he, he), els del davant de tot no deixarien veure als demés perquè "taparien", però no crec que això passi en una audició de sardanes.
Em sembla que és una bona manera de començar l'any. Esperem que el temps no ho espatlli.
Per tant Feliç Any Nou a tothom!!!
(Ahir no vaig anar a Jazz, llàstima. Hi havia l'Alfons Carrascosa).