Ahir vaig estar en un programa de Catalunya Cultura. Em va fer gràcia sentir la veu d'en vilapou. Així, enllaunada, és una mica diferent a la que estic acostumat. Coses de la "virtualitat". Si en sabés una mica més us posaria els talls de veu, pero mira, no en sé més (de moment). De fet el programa (d'un quart d'una a dues del migdia) està penjat en aquesta pàgina, però sota el nom de Missa. Ja tinc clar que en aquest país fa certa vergonya parlar de les nostres tradicions i sobretot de la nostra dansa, però n'hi ha per tant com per amagar-ho sota el nom de la Missa?
M'ho vaig passar bé amb en Quim, la Jordina i en Sergi, i també amb la gent de la Colla Amunt i Crits de Terrassa, que hi eren convidats com jo. És un programa una mica diferent, distès, que també intenta connectar amb la gent jove i tolerant i, fins i tot, es permet fer broma de la sardana, cosa que em consta que tampoc agrada a alguns "puristes". Però n'hi ha d'haver per a tothom.
Per cert, que com que el dia no-sé-quants d'abril Catalunya Cultura canvia el seu format, molt em temo que la nostra música tradicional i la sardana en particular en sortiran malparades. Fotut país!!!
Bé, d'escales només en vaig veure una, ja que els estudis són a la planta baixa, al costat quasi de la porta d'entrada. Era una escala senzilla, austera, ferma, segura i correcta, com ha de ser en un lloc tan oficial com aquest. Si algun dia em conviden a pujar a alguna altra planta ja us ho explicaré.
4 comentaris:
ei, això s'avisa home!!! Un diumenge al matí que em desperto mitjanament d'hora i que ho podria haver escoltat...
déu meu, una foto sense escales!!!!!!!!!!1
La foto que no té escala només és per "situar", després ja hi poso una escala de la casa.
Publica un comentari a l'entrada