9.1.09

Adéu President o Presidenta,...

Doncs sí, catalans i catalanes, amics i amigues, lectors i lectrius, companys tots, repeteixo, companys (en masculí) tots (en masculí), el dia 1 de gener d'aquest any numerat com 2009, ha entrat en vigor la Llei 10/2008, de 10 de juliol, la qual, en la seva disposició final primera afegeix l'article 7 a la Llei 29/2002, és a dir, el Codi Civil de Catalunya (desplaçant l'actual art.7 al 8) i que queda, textualment, de la següent manera:
Article 7. Tractament del gènere en les denominacions referides a persones.
En el Codi civil de Catalunya, s'entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes, llevat que del context se'n dedueixi el contrari.
Al·leluia!!!
Es podria deduir d'aquí que tinc algun problema personal amb el gènere femení? No! Si us plau!
Doncs a què ve la meva alegria?
La veritat és que tot és més senzill i ja ho he escrit alguna vegada (recordo una entrada sobre la redacció de l'article 69, precisament, de l'Estatut de Catalunya).
Estic totalment en contra de l'ús abusiu de la doble acepció masculina i femenina referida a les persones, i més que res per això, per abusiu i innecessari.
Tornem a citar l'artcle 69: "El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d'acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta".
Calia tant de president i presidenta i conseller primer i consellera primera?
Hi ha moments determinats i redaccions concretes on sí que es fa necessària i potser imprescindible aquesta doble nomenclatura, com al principi d'un discurs, en una arenga, en un parlament emotiu i significat o, també, com a llicència literària que es pot permetre l'autor, però sempre m'ha semblat fora de lloc, i sobretot actualment, la cantarella repetitiva de "los vascos y las vascas".
Però si la nostra llengua pot fer servir femenins genèrics que supleixin aquest "defecte"... Es pot parlar de la presidència, la conselleria, la gent, només cal fer servir una mica el cervellet...
A partir del proppassat 1 de gener, els catalans (i les catalanes) ens podem estalviar molt de paper... i molt de temps a l'hora de llegir o escoltar discursos, sobretot polítics.
Em sembla que ens podem felicitar tots.
I no voldria acabar sense recordar que la Llei esmentada és del 10 de juliol de 2008 i ha entrat en vigor quasi 6 mesos després. Espero que ningú s'esgarrifi ara i li vinguin les presses per dir que els han colat un gol.
Catalans, catalanes, visca Catalunya!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Si et llegeix un/una inciativo/va...

Anna Tarambana ha dit...

Visca Catalunya, primer de tot!! La veritat és que si que és una mica absurd tanta prudència lingüística!

De tota maner,a mestre, jo faré veure que no ho sneto i a l'escolaseuiré fent servir totes dues formes perquè quan es parla de "pares" ben bé no sempre hi ha incloses les "mares"... que hi ha rols que encara s'han de treballar! ;)

Abogadaenbcn ha dit...

Ves per on que ni m'havia enterat d'aquesta llei! ben vist!

vilapou ha dit...

Garrofaire, aquests són els més pesats...
Srta. Tarambana, visca!
En quant a l'ús a l'escola té tota la raó. Encara que als primers moments allò d'"associació de pares i mares...." em sonava una mica malament respon a tota una realitat. Però no hauria de ser "de pares i/o mares"?
Bromes (de poc gust) a part, ni punt de comparació amb el "Grup de grallers i gralleres i geganters i geganteres..." que existeix al meu poble (perdó, ciutat).
Abogada, a vostès els toca també fer-ne un bon ús.