Res és, tot canvia

Al meu poble (perdó, ciutat) es publica una revista anomenada Estela. És aquella típica revista que edita la Parròquia local i que ha lograt vèncer, de moment, el pas del temps. Jo, que sempre l'he conegut, li he vist èpoques discretes, no tan discretes, millors, no tan bones, dolentotes... bé tots els tipus que pot arribar a oferir una publicació d'àmbit local feta amb bona voluntat per part d'uns quants ciutadans d'anar a peu que en diríem.

A part d'algun article i les notícies locals, conté les típiques cartes al "director" i una secció que, personalment, és potser la que sempre m'ha interessat més.

Cap el final de la revista s'hi pot trobar l'anomenat "Carnet social", és a dir, el recull dels baptismes, casaments i defuncions que s'han produit el darrer mes.

Ahir em va caure a les mans el número de gener i, com aquell qui res, vaig anar directe al final. Efectivament, a la pàgina 38 i al costat dels torns de guàrdia de les farmàcies hi apareixia el Carnet social. Res canvia... tot és...

Però no, la veritat és que tot canvia...

Em vaig fixar, casualment, en els noms dels difunts: Jordi, Joan, Maria Cristina, Llorenç, Pere, Pepito(*)...

I vaig mirar els noms dels batejats. Pareu atenció: Georgina, Kevin, Sophie i Yara.

Carai!! Això és una expressió meva, no un nom, és clar. Però si aquests són els que han passat per l'església, com es deuen dir els que no, els dels bateigs "civils"?

La veritat és que sí, que tot canvia, com em va dir aquell professor de filosofia, el primer que vaig tenir: "Res és, tot canvia".

-------------------

(*) Sobre en Pepito, en Pepito de Calella o el Valencianet, com vulgueu, se'n podria fer un blog sencer. Jo només us deixo una imatge de la seva esquela quevaig trobar penjada en una paret.

Al cel sia!