I si téns una bona memòria, benvolgut lector, benamada lectriu (*homenatge zinc), recordaràs que l'any passat ja vaig tenir una mica de problema amb "l'adquisició" de l'esmentat calendari. Fent una mica de petit resum vindria a dir que per un moment vaig notar que les nostres Caixes havien reduit el seu pressupost de regals de calendaris, encara que al final en vaig tenir dos...
Bé, i per no dispersar-nos, el cas és que aquest any al final n'he aconseguit 3. Sense beure-ho ni menjar-ho (que malament queda,
no?) m'he trobat amb 3 calendaris 3 de Caixes nostrades penjats a la cuina (la Laietana, la del Penedès i la Caixa).I per què no estic saltant d'alegria?
Doncs per dos motius principals, a saber:
Primer: No hi manera de trobar una setmana seguida en que coincideixin tots els sants dels tres calendaris. Tant complicat deu ser?
Segon: Entre totes les fotografies dels tres calendaris (perquè si no hi ha fotografies, un servidor no penja el calendari a la cuina) només hi ha una escala. Sí, només aquesta escala que us deixo aquí i encara podríem discutir si l'acceptem com a escala o ens ho acabem d'imaginar posant-hi una mica de bona voluntat...
En un moment en que l'ecomomia financera del nostre país (i del país veí, i de l'altre, i...) estan com estan...
(Faig aquí un incís per aconsellar-vos que el dia 1 de gener a les 4 de la matinada no és un bon moment per parlar de l'estat de l'economia financera, ni catalana, ni espanyola, ni europea. I jo ja sé per què ho dic...).
El que deia... que en un moment com l'actual, bé faríen les entitats financeres en cuidar més l'imatgeria del disseny dels seus calendaris. Augmentar la quantitat de fotografies d'escales provocaria una mena d'efecte dominó en la tranquilitat espiritual dels seus usuaris.
I si no, que facin la prova l'any que ve. Segur que l'economia nacional, com a mínim, ho nota. I això, jo també sé per què ho dic...
1 comentari:
Mestre, no us subestimeu, que jo parlumenus en conec set o vuit, de lectors vostres! ;)
Publica un comentari a l'entrada