9.8.08

Avui no diré res

Avui és un dia qualsevol, com un altre... si-no-fos que avui és 9 d'agost. Escric això a l'hora zero del dia, abans que ningú hagi comunicat res de res sobre cap tema d'importància cabdal, com per exemple....
Ara he repassat quan jo mateix havia escrit un post amb el títol "9 d'agost", i va ser el 25 de maig. Per què aquell dia? Doncs ja no ho recordo... però m'ho veia a venir.
I avui no faré cap declaració sobre "allò" que ens ocupa perquè avui no hi res de què parlar. Em sembla que hauríem de deixar ja de banda la innocència i començar a ser seriosos. Podem ara reivindicar l'acompliment d'un Estatut que nosaltres mateixos vam deixar a la categoria de no-res? Un projecte que al cap de dos dies ja hi havia qui el volia esmenar? Poden parlar gaire fort aquells que durant la negociació van estar als dos costats de la taula, depenent de qui fos l'interlocutor? Algú creu que ténen cap força?
Perquè és molt fàcil donar les culpes als que van tancar el "pacte", però s'ha de recordar que un d'aquells dos era dels "seus". Algú es pensa de veritat que a Madrid, o a Espanya sencera, estan gens preocupats avui? Que ténen cap por del que puguin fer els "companys" d'aquí?
No, amics i coneguts, no. El que nosaltres ens esverem "aquí", allà els importa poc. Ja podem anar fent declaracions de tots els partits, de la societat civil i econòmica, és igual. Qui recorda aquella gran queixa sobre l'aeroport que van fer totes les forces vives del país? Quatre ratlles van omplir els diaris "d'allà"... i la queixa ha quedat en un no res.
En algun lloc vaig escriure el dia que es van publicar les balances fiscals, que allò no havia d'haver passat mai. Perquè per a "ells" aquesta era la demostració que tot funciona, que el país va endavant, que podem pagar i ser solidaris perquè generem riquesa, i que les nostres infraestructures segueixen funcionant amb alguna petita avaria. Això és el que pensen "ells" i el que els dóna tot el pes de la raó, de la seva raó. I "ells" són els que marquen el ritme, no ens enganyem.
Avui potser algú farà grans declaracions, promeses, amenaces... Res, amics, res de res. Demà serà dia 10, i vindrà l'onze i el dotze, i el setembre i el que faci falta, perquè "ells" ja han donat la seva proposta i, per a ells, això ja compleix tots els estatuts que es vulguin.
Si algú encara es pensa que avui es deixa de complir la legalitat és que no sap en quin món viu.
I si algú encara es pensa que aquesta data marca un abans i un després d'alguna cosa, és que encara té la innocència i la bona fe com a senyera. Potser que les perdi d'una vegada i comenci a tocar de peus a terra que hi ha molta feina a fer. Llàstima que d'aquí uns mesos "els que manen" (aquí) hauran canviat els discursos d'avui.
Però jo avui no diré res sobre la financiació, no val la pena...
I deixaré una escala de ben lluny, del mig de l'Atlàntic, de Madeira, perquè és al mig de l'oceà on massa vegades em sembla que visc...
Publica un comentari a l'entrada