17.8.08

Au revoir, Mrs. Marple

Quan vam decidir anar a passar uns dies a Carcassonne i els seus voltants no teníem clar on ens allotjaríem. La primera idea va ser un hotel i Internet és l'eina més útil en aquests cassos. Però entre que en uns no hi havia lloc, altres no donaven garanties de la relació qualitat-preu (es podria obrir un blog sencer per parlar de les "toilettes" d'aquell país... tan primmirats i normatius que són en algunes coses...) i altres semblaven enganys directament, vam decidir provar el tema de les cases rurals, o les gîtes, en aquest cas.
Tot i que la primera impressió que vaig tenir quan vam llogar les habitacions era poc positiva, les imatges que ens va enviar la "nostra Mrs. Marple" em van fer canviar el gest de la cara. Només cal mirar l'escala que tenia la casa. La resta, per força havia de ser original.
I ho va ser. Vam batejar desseguida a la mestresa com a Mrs. Marple, perquè era una senyora anglesa (hi, hi, hi, hi...) petitona, amb les seves olleres petites, la seva rialla (hi, hi, hi, hi...), els seus dos gatets (Albert i Gorge), el seu Mac i aquesta casa, amb una decoració retro-neo-moderna impressionant.
L'única intriga, o la gran intriga que ens ha quedat és l'origen de Mrs. Marple. Ella diu que va comprar aquesta casa fa cinc anys i va muntar el negoci, però no, segur que no. Al darrera hi ha alguna cosa amagada, un "desengany amorós", un vell combatent perdut en alguna guerra llunyana, una tristor penjada en l'ambient...
Aquesta escala amaga algun trist secret, segur...
Au revoir, Mrs. Marple!

2 comentaris:

stratosergio ha dit...

Doncs pel que dius de la senyora Marple i la foto de l'escala, segur que hi havia una biblioteca a joc on poder seure els convidats de la casa i descobrir qui ha assassinat aquell hoste misteriós i solitari que...

Unknown ha dit...

Stratosergio, cada vegada que arribàvem i la vèiem llegint i ens feia hi, hi, hi, hi..., corríem escales amunt i ens tancàvem a l'habitació.
No, que era encantadora, però això potser és pitjor, no?