Mercantilisme

Ara ja portava uns quants dies preparant el meu "discurset" de queixa.

És lògic fer un tracte comercial, un encàrrec vaja, quedar per l'endemà i estar a punt d'arribar a les 3 setmanes sense notícies del teu "proveïdor"?

Sempre m'ha semblat que una encaixada de mans és un símbol prou significatiu per tancar un tracte i que, encara que tot està canviant a gran velocitat, el llenguatge dels gestos encara és el que ha de manar en les relacions. Potser són només paraules... i gestos...

Però avui ha arribat la trucada esperada (o potser ja no tant) i s'ha començat a esvair la meva rebelió.

El consum ha guanyat. Ell dicta les lleis i als demés ens queda poca cosa més que creure'ns els protagonistes quan no deixem de ser pures víctimes.

P.D.: Però demà jo estaré ben content amb el meu XXXXX nou, si és que el recader es digna a venir...