El locutor i jo

El locutor: "La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat l'embargament immediat del pis de l'etarra De Juana Chaos..."

Jo: Coi (la veritat és que dit una altra expressió més directa), però tenia un pis i fins ara no li volen embargar? Quins nassos (aquí he repetit l'expresió del principi)...

El locutor: "...per cobrir el deute i les responsabilitats que té amb les víctimes, el fiscal ha demant l'embargament del pis de la dona de De Juana Chaos..."

Jo: Coi (una altra vegada...), però si és de la dona, no li poden pas embargar. Apa que no en conec jo de gent que no paga perquè tot "és" de la seva dona...

El locutor: "... a més, la Fiscalia demana que s'investigui la venda del pis, que era propietat de la mare de l'etarra, a la dona del seu fill per si hi ha alçament de béns....

Jo: Collons (ara sí). Així que la mare va "vendre" al pis a la seva nova jove perquè el dia que el seu fill heredi no li fotin. Ara ja ho entenc.

I tan difícil era explicar la notícia d'una manera més correcta? O no interessava? O el que la va redactar no en savia més?

Aquest és el dubte que tinc a vegades quan escolto o llegeixo agunes notícies.

(P.D.: L'única raó per posar aquesta escala és que està situada al País Basc i el pis en qüestió també. Res més)