6.7.08

A la rotonda

Un dissabte qualsevol de juliol (si som a dia 6 i diumenge, no hi ha massa possibilitats a triar...), a les 3 hores i 33 minuts de la tarda (podem afegir i 33 segons i 333 mil·lèssimes...), amb un sol de tres (un altre 3) parells (de 2, no de 3) de piiiiiii, en una rotonda (sí, rotonda, que al diccionari hi és) no-qualsevol de la nostra pobra, bruta, trista i dissortada pàtria (versos originals de Jan Laporta...), i al costat inexplicablement d'un senyal de trànsit, hi havia una escala.
Què hi feia? Des de quan hi era?
Ella..., ella sí que es veia pobra, bruta, trista i dissortada.
--------------------
(Des d'aquí vull demanar públiques excuses per haver fet la fotografia mentres conduïa. Ja sé que al·legar que no es va generar cap perill no és motiu atenuant, però la soledat d'aquella escala em va fer perdre el raciocini lògic. Ho sento... acceptaré les conseqüències...)

3 comentaris:

la Marlene ha dit...

Oh, oh. Tants anys dient 'glorieta'! Casum...

Anònim ha dit...

Mestre, no se si l'heu vist, pero entre l'escala i l'avet, hi ha un cartell que diu: quan condueixis mira la carretera.

vilapou ha dit...

Doncs Marlene, ara ja pot donar voltes a les rotondes...
Anònim, glups!