27.7.08

Blanes, Piazzolla i els focs

Ahir vaig anar a un concert que se celebrava a Blanes dins del Vè Festival Internacional de Música El Convent. Portava per nom "la Màgia de Piazzolla" i va estar brillantment interpretat pel Libertango Quartet, format per Marcelo Mercadante al bandoneó, Joan Espina al violí, Daniel Espasa al piano i Jonathan Camps al contrabaix. La música, i la màgia, d'Àstor Piazzolla van inundar aquell paratge incomparable, com diu el tòpic, però que en aquest cas sí que ho era. La veu dramàtica del bandoneó, ben compensada amb el violí i la base rítmica de piano i contrabaix, anava ressonant entre aquelles parets de pedra de l'antic convent. Un concert per recordar.
Després, i des del mateix marc incomparable, es van poder seguir els focs d'artifici del Concurs Internacional de Blanes que es fa cada any en aquestes dates. Des de l'alçada d'on es troba situat, a la punta de Santa Anna, es divisa, just al davant, l'illa de Sa Palomera, veritable protagonista de l'execució dels focs.
Un lleuger sopar sota aquells pins, va fer que la jornada acabés d'una manera memorable, si és que oblidem l'hora de caravana a la carretera de tornada cap a casa...
Però jo no puc acabar la meva crònica aquí. Un servidor es va haver d'acostar a l'escala que pujava a l'escenari per veure com es cuidava als músics. I mirant la fotografia, quasi puc dir que sobren els comentaris. Com es pot posar aquesta escala estreta, descuidada i bruta de pintura? Si tot estava tan cuidat, si fins i tot les cadires (de plàstic) teníen la seva funda de roba per no donar una mala imatge, no hi havia cap manera de presentar una escala decent, encara que fos amb una mica de moqueta enganxada per dissimular?
Ja sé que soc un pesat amb aquest tema, però no costava res mantenir el nivell estètic de l'escena.
Publica un comentari a l'entrada