Ahir vaig anar a un sopar organitzat per en Dessmond, un sopar amb polític inclòs, en Joan Carretero, d'ERC i líder del corrent intern Reagrupament.cat.
Aquest era el tercer d'uns sopars que pretenen donar una visió de primera mà a un auditori en principi blocaire i que es mouen en una transversalitat al voltant del nacionalisme (amb perdó), agafant aquest darrer terme com a genèric de tot allò que ha anat evolucionant en diverses etiquetes més o menys complementàries (sobiranisme, independentisme, nacionalisme...).
No és qüestió de fer un resum de les interessantíssimes intervencions que hi va haver sinó que voldria fer quatre comentaris.
1. L'organització quasi perfecta, amb més de seixanta persones 
representants d'aquella transversalitat que deia i que, segons com miraves, potser ho era una mica massa i tot de transversal.
representants d'aquella transversalitat que deia i que, segons com miraves, potser ho era una mica massa i tot de transversal.2. L'audiència, guanyada ja de principi per una majoria de simpatitzants de les tesis del convidat, va donar molt de joc per poder sentir les opinions de Joan Carretero i la línia que pretén donar al seu partit, en cas d'aconseguir arribar a la presidència.
3. El personatge, em va sorprendre en positiu, sí. Em va agradar sentir a parlar molt d'eficàcia, de resultats, de futur però sense perdre el nord i sense perdre's en lluites esquerra-dreta. Em va agradar la contundència i claredat en el seu plantejament independentista i les meves orelles van agraïr sentir a parlar de "valors" i de la manca que en patim.
4. I una escala, és clar, que l'edifici dóna molt de sí..
De totes maneres, vist des de fora, des de la no-militància i vista la lluita "mediàtica" dins el partit, els interessos, etc., em sembla que, i ho dic d'una manera simpàtica, em sembla que se'l menjaran amb patates... Que el poder establert, a tots nivells, no es deixarà apartar d'allà on està tan ben col·locat. Perquè, a més, això de l'"assemblearisme" té de positiu el dret que té tothom a participar, però també té el perill de la manipulació.
I si m'equivoco (tant de bo!), voldrà dir que la militància d'ERC ha fet ja aquell pas cap a la majoria d'edat que fa tant de temps que se li espera.
Ja ho veurem.
3 comentaris:
Benvolgut Vilapou,
Pel que comentes, estarem d'acord en algunes coses, i en desacord en d'altres. Però d'això som qui som, i és l'escència de la societat i la democràcia. La política, és clar, és posar-nos d'acord en tot el possible per a poder conviure. Com menys acord, més política!
Vull comentar una cosa: la qüestió de l'assemblearisme. Primer de tot, ERC no és un partit assembleari. Només ho són els congressos i les conferències. A banda d'això, tot és per delegació: d'això tracta, per exemple, la propera elecció a la presidència i a la secretaria general.
Si ERC no es gestiona bé, en cap cas serà culpa de l'assemblearisme, sinó de la cúpula. En opinió meva, l'assemblearisme és una oportunitat de més democràcia i eficiència, si és que ho vol la cúpula! (veure http://yuribcn.blogspot.com/2007/08/disculpin-les-molsties.html)
Salut i República!
Benvolgut Vilapou, interessant crònica.
Ens vam saludar, oi? Vull dir, que ens vam conèixer en el moment que vas venir a pagar, no? No vaig retenir els noms d'alguns dels blocaires que vaig saludar. Disculpa'm.
I en relació al que expliques, jo també m'ho miro des de fora, perquè no sóc militant, però m'ho miro implicat, vull dir que crec que l'elecció d'aquest congrés ultrapassa les quatre parets del partit i serà decisiva per al futur del sobiranisme i del nostre país.
Per això prenc part inequívocament a favor d'en Carretero, i, molt humilment, faré el que pugui per empènyer, per ajudar.
I... veig que ets un home de poca fe, he he he. No se'l menjaran amb patates ni pataques que diuen al meu poble. Ja veuràs com no. No estic cec, sé que és una lluita de David contra Goliat, però Carretero i la Rut guanyaran. Ja ho veuràs. El món d'ERC està molt remogut. Més enllà dels militants fanàtics, que continuen pensant que l'estratègia és bona, fins i tot si els resultats són dolents, hi ha una enorme bossa de militants totalment descontents amb el rumb i la situació del partit.
I Carretero, la seva honestedat, coherència i claredat, hi conecta.
Guanyarem. Ara podem!
T'animo a que, si has fet la reflexió, et sumis als blocs amb estrella. Val la pena empènyer. I, en tot cas, gràcies per venir i per aquesta crònica, bona, bona.
Benvolgut yuribcn, al que jo em vull referir en això de l'assemblearisme és que hi ha un perill en la manipulació, sense que això vulgui dir que menyspreï la capacitat de la militància. Hi ha persones que són més "mediàtiques" i n'hi ha que ho són menys; hi ha qui transmet més i hi ha qui transmet menys, i això no té relació directe amb el contingut de les idees ni del discurs.
"Des de fora", el duet Puigcercós-Ridao es veu molt dur...
Hola elies. Sí que ens vam saludar a l'arribada encara que després no hi hagués temps de massa converses (excelent la vostra feina en l'organització).
Jo, com he dit abans, veig molt forta la posició "mediàtica" d'en Puigcercós, encara que reconec que en Carretero, ja des del final de la seva època de conseller, té influència en molts sectors del partit.
Ara, personalment, ja m'agrada el tarannà Carretero (tot és millorable, és clar). Crec que ERC ha de saber aprofitar aquest debat i no quedar-se en la lluita de càrrecs.
Publica un comentari a l'entrada