Fins i tot a mi se'm pot començar a fer pessat el recordar que a en Pau li va fer gràcia el 30-31 de desembre de l'any sis pujar i baixar les escales de la catedral amb el seu 4x4.
Però per això m'he convertit en defensor de la causa i cuidador tant de les escales com dels seus patidors usuaris.
No, senyors, jo no oblido! El mal va ser fet, denunciat, pagat (també), però la vergonya encara és a la vista.
Jo mateix vaig ser dissabte a les escales de la Catedral de Girona i puc donar fe, i la dono, que els esborancs són allà i fan un mal d'ulls de por.
Segons la premsa, la reparació es va retardar per problemes en aconseguir pedra suficient, però el passat 29 de desembre, un any després dels fets, el Diari de Girona anunciava que en poques setmanes començaria la restauració, és a dir el gener d'enguany.
I aquí teniu les proves (en tinc més) que no s'ha fet res.
És que algú vol que torni a passar alguna bretolada com aquella? (per cert que no vaig estar a temps de fotografiar una moto que també s'hi passejava per les escales...).
I els euros pagats pel benvolgut advocat? Qui els té? Quin ús en fan? Quins interessos donen? Són a la Caixa de Girona? O el Bisbat els ha posat en algun compte "gescartera"?
Senyors responsables dels elements monumentals de Girona i senyors responsables de la mateixa ciutat: Jo no me'n cansaré d'aquest tema. Pensin que a mi, anar a Girona, m'agrada, i les escales de la Catedral ja són la meva debilitat.
4 comentaris:
Benvolgut mestre, aixòs és molt gros! Jo també estic indignat. Què dic, indignat: indignadíssim.
Demà mateix truco al senyor Venanci de Girona (que té sis fills i molt podert) perquè hi posi solució, hombre, ya! :o
Amic Zinc, el dissabte, quan pujava les escales i veia aquell desastre, pensava en el pobre senyor Venanci de Girona (que té sis fills) i en la vergonya que deuen passar, pobres...
S'imposa una delegació vilapouiana a veure al senyor Bisbe de Girona...
Veí, a la que sàpiga el resultat de les influències del senyor Venanci de Girona (que té sis fills), començaré a moure fils...
Publica un comentari a l'entrada