Estic subscrit a una revista que sota el seu títol es defineix com a "publicació de cultura popular catalana" i puc afegir, sense cap risc a equivocar-me, que és la millor en quant a informació sobre el món de la cobla i la sardana. És, per tant, la millor publicació mundial sobre aquesta branca de la música i la cultura. Així, sense embuts.
En el darrer número, el 271, i en un reportatge titulat "Canvis de músics", comença la informació:
"Plega el contrabaix @vilapou (deixa la música) i ocuparà el seu lloc... bla bla bla..."
No senyors, no! No, no i no! D'on han tret que en vilapou deixa la música? En quines fonts d'informació han begut? O, pitjor, què han begut abans de donar aital informació?
La millor publicació del món, es refereixi al tema que es refereixi, no pot anar retirant ni jubilant la gent...
Un servidor ha decidit, després de quinze anys de tocar al voltant de 100 dies a l'any, prendre-s'ho amb una mica de calma. Treballar vuit hores diàries a la fàbrica i fer de músic (de cobla) al mateix temps pot arribar a cansar, encara que sigui mentalment. I si també hi barregem altres aconteixements que poden tocar l'animeta íntima d'un hom, doncs aleshores convé treure el peu de l'accelerador i buscar alguna cosa més "relaxada". Senzillament això.
Avui per avui és cert que no estic en "plantilla" de cap formació, però espero que això sigui una qüestió momentània, encara que tornar a tenir alguns caps de setmana sencers per dedicar a la família i a mirar com passa el temps per davant meu també té el seu encant.
Senyors de la millor revista del món que parla de sardanes i de cobles, si us plau, encara que un servidor no sigui ningú important, no em retireu... encara. Concediu-me el dret a decidir el meu "final".
I és que els músics (de cobla) no SOM ben bé res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada