10.4.08

Sopar amb Joan Carretero

Ahir vaig anar a un sopar organitzat per en Dessmond, un sopar amb polític inclòs, en Joan Carretero, d'ERC i líder del corrent intern Reagrupament.cat.
Aquest era el tercer d'uns sopars que pretenen donar una visió de primera mà a un auditori en principi blocaire i que es mouen en una transversalitat al voltant del nacionalisme (amb perdó), agafant aquest darrer terme com a genèric de tot allò que ha anat evolucionant en diverses etiquetes més o menys complementàries (sobiranisme, independentisme, nacionalisme...).
No és qüestió de fer un resum de les interessantíssimes intervencions que hi va haver sinó que voldria fer quatre comentaris.
1. L'organització quasi perfecta, amb més de seixanta persones representants d'aquella transversalitat que deia i que, segons com miraves, potser ho era una mica massa i tot de transversal.
2. L'audiència, guanyada ja de principi per una majoria de simpatitzants de les tesis del convidat, va donar molt de joc per poder sentir les opinions de Joan Carretero i la línia que pretén donar al seu partit, en cas d'aconseguir arribar a la presidència.
3. El personatge, em va sorprendre en positiu, sí. Em va agradar sentir a parlar molt d'eficàcia, de resultats, de futur però sense perdre el nord i sense perdre's en lluites esquerra-dreta. Em va agradar la contundència i claredat en el seu plantejament independentista i les meves orelles van agraïr sentir a parlar de "valors" i de la manca que en patim.
4. I una escala, és clar, que l'edifici dóna molt de sí..

De totes maneres, vist des de fora, des de la no-militància i vista la lluita "mediàtica" dins el partit, els interessos, etc., em sembla que, i ho dic d'una manera simpàtica, em sembla que se'l menjaran amb patates... Que el poder establert, a tots nivells, no es deixarà apartar d'allà on està tan ben col·locat. Perquè, a més, això de l'"assemblearisme" té de positiu el dret que té tothom a participar, però també té el perill de la manipulació.
I si m'equivoco (tant de bo!), voldrà dir que la militància d'ERC ha fet ja aquell pas cap a la majoria d'edat que fa tant de temps que se li espera.
Ja ho veurem.
Publica un comentari a l'entrada