13.4.08

Ment en blanc

No faig cap descobriment quan dic que el món dels blogs et permet fer un seguit d'amistats noves, més o menys compromeses o fidels, i que, quan no ets una persona massa oberta en públic, l'anonimat et llença a deixar-te a anar.
Això mateix passa quan entres també en "xarxes" com el Facebook o el Twitter. Aquest darrer és una modalitat molt especial ja que pots escriure allò que et passa pel cap en el moment just, prescindint de si té massa sentit en cap context o seguir una conversa a diverses bandes amb els teus seguidors virtuals.
Per això, li vaig deixar a la Trinamilan una de les meves frases típiques:
-Em pots enviar una escala (del teu viatge)?
I ella, en el seu blog Platxèria, va i em regala una escala del metro de Monasterion. Touché!
Em tocava ara a mi fer-li la torna. Però he mirat el meu "arxiu" i tinc alguna escala de Bòsnia, Itàlia, Oslo, Berlín, Holanda, Mèxic, Iuesei, Madeira, Sant Cebrià de Vallalta... però cap de Grècia!
Aquell post d'agraïment que tenia pensat se n'ha anat a norris. No sé quina relació fer entre el seu viatge, l'escala que m'ha enviat i... res.
M'he quedat en blanc.
--------------------
En blanc com aquesta escala i aquesta paret, caçades per la Judit al museu d’art modern Gulbenkian de Lisboa. L’autor és Pedro Cabrita Reis.
Publica un comentari a l'entrada