16.4.08

El poble tancat

Aquell matí, només posar els peus a terra, vaig tenir una sensació estranya. Era com si l'ambient pesés més, no sabria explicar-ho.
Però jo vaig seguir el meu ritual diari, amb els seus moviments cronometrats, actes reflexos, situacions repetides, tot, exactament tot igual que qualsevol altre dia de feiner. Vaig sortir de casa, vaig pujar al cotxe, entrí a la carretera i, després del tercer revolt ja vaig veure la meva nebodeta esperant-me (ella acostuma a arribar primer que jo).
El cotxe ja se la sap la ruta, de casa al cole, i del cole a la fàbrica, res especial...Però tal com m'ho veia a venir va passar. Hi havia quelcom de diferent en aquell matí i no era la pluja precisament (si hagués plogut a bots i barrals sí que hagués sigut un canvi sorprenent en la quotidianitat).
Només arribar al poble on hi ha situat el cole vaig veure el desastre: no s'hi podia entrar, al poble vull dir. Estava tancat, tancat amb tanques és clar.
I ara què? Que li podia explicar jo a la nebodeta? Com la podia deixar sense cole?
-Eh... nebodeta... saps què? No podem entrar... el poble... els carrers... jo... no puc...
-Tieeeet, que avui hi ha mercat. I vigila que has de girar per aquest carrer. Així, molt bé. Ai, tiet!
-... ...
Publica un comentari a l'entrada