Encara recordo aquelles mirades que em clavaven els amics quan "ell" feia un gol o alguna jugada de mèrit i jo els contestava amb despit:
-És la seva feina.
No estic intentant fer cap examen de consciència ni pretenc canviar les meves profundes conviccions a aquestes alçades de la vida, no, només vull parlar de la Marathon des Sables, cursa en la que està participant en aquests dies en L.E.
850 participants, 6 dies, de 15 a 75 km. per etapa, temperatures que poden arribar als 50 graus, i tot això al Sahara marroquí...
I aquí al mig, l'amic Luís Enrique, en Toño Llorente, uns bombers de La Jonquera, uns sevillans
(al crit de QSJ, que se j...), més catalans, bascos, aragonesos, fins a un total d'uns 70 ibèrics, tots morint-se una mica cada dia per aconseguir arribar al final o, si més no, sentir l'orgull d'haver-hi participat.Recomano el blog que fa per a La Vanguardia Xavier Aldekoa, Arena en las zapatillas.
Com que no he pogut trobar cap escala del desert m'he permès la llicència de considerar-ne aquesta "cordada" un equivalent.
Sense que serveixi de precedent, he parlat aquí, en aquesta santa casa, d'en Luís Enrique amb total cortesia, "carinyo" i... admiració (una vez y nada más como Santo Tomás).
4 comentaris:
Justament aquest és dels pocs exemples que es salven de que la història pot canviar al futbol. Luís Enrique era molt odiat quan jugava al Madrid, i quan el van fitxar jo em posava les mans al cap. Però va demostrar ser un professional, i mentre que allà va haver de marxar per la porta de darrere, aquí va acabar com un heroi. I jo content, que prou ràbia els devia fer als 'merengues'.
A la marató aquesta a mi no m'hi veuran el pèl, ja t'ho dic ara. Però no per res, eh, només per la calor, que sóc molt calorós.
Per fer-ho un cop i no tornar-hi... com Sant Pancari! ;)
Jo, que sí que era luisenriqueru, vinc a vendre't la moto. La del LE com a tio de puta mare. Quan ell començava a preparar-se per maratons i coses així, corria mitges maratons, curses populars i coses així. El tio, discretíssim, sempre al darrere de tot, callat, educadíssim, responent en català. No sé, se'l veia just el contrari del que era com a jugador. I tens raó que era la seva feina, però joder, és que també ho és dels d'ara, i no foten ni l'ou!
Resposta general: Jo no nego que és una gran persona, que segur que ho és, ni que fos boníssim, que també (buueeenooo...), i que s'entregués com el primer (igual que feia "allà", que sempre era el primer en hostiar-se); només que un que ha jugat "allà" no se l'ha de fitxar "aquí". I punt!
I sobre això de córrer com un boig sota el sol... allà ells, que a mi...
P.D.: En L.E. ha acabat i ho ha fet en el lloc 301. Admirable, sí.
Publica un comentari a l'entrada