La res_publica

Darrerament segueixo amb interès les discusions sobre la renovació d'Esquerra Republicana. I quan en sento parlar veig que va (re)apareixent, amb més normalitat que mai, la reivindicació de la república. Lluny queden, o hauríen de quedar, els temps en què això sonava a entrada als palaus reials, a esdeveniments tumultuosos o a inicis bèlics. Tant la monarquia en sí com els seus seguidors hauríen d'anar entenent que la mateixa globalització ens porta a superar aquests models tan encarcarats.

I això ho dic avui que es commemora la proclamació de la República per aquestes contrades. La res publica, la cosa pública, que en diríem. El sistema que es basa en la sobirania del poble, de tot el poble.

I avui mateix, potser com a contrapunt, podíem veure algunes imatges que en feien referència a aquesta "cosa pública". Vèiem com es constituia el govern d'un estat, vèiem aquell seguit d'actes i referents que comencen a donar el punt de sortida d'una línia d'actuació.

Així hem pogut veure com la Sra. Carme Chacón lluia un horrible modelet per fer ressaltar el seu embaràs, mentres "passava revista" a les tropes. Algú li podia haver dit que no feia cap falta que ella anés en posició de "ferms", amb els braços enganxats al cos com si fos un trist ninot. Desagraïts assessors d'imatge que l'han fet quedar tan malament com han pogut, incloent també dos moments claus com han sigut les rialles dels presidents del Govern i del Congrés, o el mateix discurs que ha fet davant les tropes... Quan algú comença a donar massa excuses i massa explicacions sobre la seva presència i la seva condició de dona... mauuuu! Potser ni ella mateixa està segura d'on ha anat a parar.

Després hem pogut sentir i veure un "doble" d'en Justo Molinero que intentava obrir la seva nova cartera sense massa èxit i que ens recordava que España està als primers llocs en la protecció dels drets constitucionals...

També he pogut constatar amb alegria, orgull i satisfacció que encara no hi ha cap Jennifer ni cap Jonathan al consell de ministres, però m'ha espantat una mica l'entrada d'una Bibiana. Temps al temps...

Són coses, coses de la cosa pública, que avui m'han passat pel cap... i pels ulls.