Dolça dolçor

Com si fos el resultat d'una revolta o, millor dit, d'una resposta popular a l'austeritat i al recolliment que ha de representar la celebració de la Setmana Santa, la gastronomia esdevé un dels protagonistes d'aquests dies. I el camp de les postres n'és encara el principal.

El diumenge de Rams, el tortell; per Pasqua, la mona, i, entremig, bunyols.... Un plaer.

Com que el tortell toca a la padrina i la mona al padrí, jo, com a bon padrí, em concentro en l'artesania de la xocolata (mmmmm!!!). Quines autèntiques meravelles!

I no cal que siguin d'aquelles monumentals ni res, des de casetes a castells, de futbolistes a animalons, d'escenes marines a cases de nines, de cotxes a tractors o avions, tot, absolutament tot, pot acabar representat en xocolata (mmmmm!!!).

Si no fos que qui ha de triar el motiu és la nebodeta, un servidor podria fer autèntics estralls a l'hora d'encarregar la mona. Però davant de les criatures encara em puc contenir, de moment.

I lligant amb el que deia al principi, i per esperar l'arribada de la mona i de la xocolata (mmmmm!!!), aquest any he gaudit d'una troballa espectacular. Em van fer arribar que una pastisseria de nom reconegut per la zona, que havia tancat la seva activitat, es dedicava ara a fer només "alguns" articles però en quantitats més industrials. Els bunyols només es poden comprar a capses d'una seixantena. Observeu la imatge on s'apilonen 32 bunyols dels "normals" i 23 farcits de crema...

No em queden més paraules.