19.3.08

Sant Pancari

Per allà el segle IV Roma estava dominada per l'emperador Dioclecià, famós per les anomenades reformes de Dioclecià precisament, el qual tenia un amic senador de nom Pancari. Aquest, que era cristià, es va adonar que la seva vocació vital no anava per aquests camins i es va "desconvertir" cap al paganisme. Un temps després però, i a partir d'uns fets familiars poc coneguts, va tornar cap a la senda del cristianisme, cosa que havia esdevingut molt mal vista, i després de fer pública la seva renovada condició va acabar martiritzat, mort i, amb el temps beatificat.
Avui, 19 de març celebrem la seva onomàstica. Felicitats a tots els Pancaris (que no pencaires... ui, perdó).
A més, avui també podem felicitar a tots aquells que s'anomenen Laudoald, Amanci, Bertulf, Alkmund, Adrià, Apoloni, Leonci, Gemus, Lactali o Leoncí, per exemple (amb totes les versions femenines, és clar) i, si per casualitat algú coneix algun Josep, Pep, Fina, Pepi, Josepa o Finita, també.
Jo, que no em dic ni Laudoald, ni Amanci, ni Alkmund, ni... ni..., he decidit que avui aniré a fer un bon vermutet, un bon dinar i un millor sopar.
I és que ja se sap: de Joans, Pancaris i ases, n'hi ha a totes les cases.
Publica un comentari a l'entrada