31.3.08

Curs de ball

Em sembla que puc posar la mà al foc sense por de cremar-me si asseguro que per la vida d'un home (masculí) en un moment o altre es creua un curs de balls de saló. És un peatge que s'ha de pagar al progrés i a la modernitat, i una conseqüència de la degradació de la nostra educació cultural i tradicional, o, dit d'una altra manera: abans això no passava!
Per tant, com a membre masculí d'un col·lectiu de parelles heterosexuals (i entenent membre com integrant), al final vaig, o millor vam, haver de sucumbir a unes dures negociacions amb la secció femenina i claudicar en el tema.
Ja hem fet el curset d'allò que anomenen "balls de saló" o "balls en parella". Han sigut 8 dures sessions en lluita contra el ritme, el "un, dos, tres, un dos, tres...", el "escolta que sóc jo qui mana...", el Soldadito español, el Bailemos un vals i els ritmes caribenys en general.
Però com que tot té un final, el dissabte vam rebre la graduació, és a dir, sopar de parelles i profe (que és la meva germaneta, una altra raó de pes per haver sucumbit...), i després espectacle a la pista de ball.
Com que no val la pena donar detalls, només faré algunes consideracions:
a) Ves si la cosa anava de nervis que ni la càmara de fotos va ser capaç d'enfocar bé l'escala de l'entrada...
b) El gran èxit de la nit va ser el Chiki, Chiqui que van posar en una pantalla a la mitja part...
c) S'està més bé a la sala de fumadors que a la de no fumadors.
d) He decidit donar-me una segona oportunitat.
e) Veure 8 "veterans" de més de 60 fer un ball en línia té el seu "encant".
I un comentari final: Si mai aneu a una d'aquestes sales, no em busqueu al mig de la pista...