31.1.08

És gras...

...aquest dijous. Però jo prefereixo dir-ne llarder.
Hi ha expressions a les que no els hi busques mai el seu significat concret. Les vas dient i repetint sense fixar-te que cada paraula té la seva definició, i que han estat col·locades allà i d'aquella manera per alguna cosa.
Jo, aquest binomi del dijous llarder el vaig tenir molts anys amb el significat que jo li havia donat. La meva definició era de "dijous que hi ha abans del Carnaval (que de fet no se celebra massa, aquí) en el que es fa una excursió per anar a berenar".
Definició austera, senzilla i esbiaixada, potser sí, però era la que jo tenia...abans.
Amb el temps es van acabar les excusrsions, el Carnaval va agafar més volada i el berenar es va perdre...
Però amb el pas de més temps, encara, ha anat tornant el berenar, o el berenar-sopar, i amb ell, la truita de butifarra, la coca, el porronet (jo no) i la tradició.
Encara que només sigui anant a fer aquest "entrepà de pa amb truita", m'agrada mantenir i recordar aquestes "vulgars" tradicions.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa un moment li deia a un amic que jo em decantava també per dir-ne llarder.
I si veiés la truita i els talls de coca de llardons que acabo d'endrapar... res de vulgar!!!

Anònim ha dit...

és curiós! jo també he estat sempre de dijous llarder i de truita amb botifarra blanca.
I no sé perquè.

vilapou ha dit...

Llarder, dijous llarder...