L'estilita

Aquest any he canviat de calendari de capçalera. La veritat és que no ha sigut ben bé per decisió personal, que jo n'estava molt content amb el que tenia, sinó que això de les restriccions en els obsequis de Nadal passa per tots els nivells, i, per tant, dedueixo que les Caixes, les nostres Caixes, també estan patint la terrible apujada dels preus del petroli.
Però igual que en aquell joc, de Caixa a Caixa, de calendari a calendari, i... si no m'agrada ja m'espavilaré. De moment, aquest nou element de la meva cuina, una de les meves primeres visions diàries, està de prova.
Avui assenyala Santa Emiliana i, què voleu que us hi digui, per ser el dia abans de reis, l'onomàstica de tanta gent important o la Nit de Naps, no m'ha semblat res extraordinari.
Un punt en contra del calendari...
He buscat més exhaustivament i he trobat que avui és Sant Simeó Estilita. Molt millor. Això d'"estilita" m'ha agradat. Un dissabte, vigília de festa grossa, que se celebri un sant que sigui "estilit.ta", diu molt de qui ha fet la tria del santoral.
Però he vist que no era pas estilista el nostre sant, al contrari. Era un exagerat del carall. Us demanaré que quan pugueu llegiu sencera la seva biografia.
A manera de resum molt ràpid: va entrar en un monestir per lograr arribar al regne dels cels, es va apendre de memòria els salms, va inventar el cilici per santificar-se més, se'n va anar a viure en una cisterna seca, va voler passar els 40 dies de quaresma sense menjar ni beure, va anar-se'n a una cova i es va fer lligar amb una cadena, i, finalment, per no ser molestat, es va fer construir una columna de 3 metres primer, després de 7 i finalment de 17 on va passar la resta dels seus dies (37 anys més) on hi menjava una vegada a la setmana...
Si us plau, venereu millor a algun estilista...amb seny, però.