21.1.08

Els Tres Tombs

Cada vegada que em poso a escriure alguna cosa em pregunto si realment ho faig pensant que hi ha algú "allà a fora" que ho pot llegir, o només és una qüestió "terapèutica" meva. És a dir, estic explicant alguna cosa? O només estic buidant el pap?
Suposo que al final tot és més senzill i tampoc em complico tant. Ves on seríem si no!
I tota aquesta introducció potser només és una mena d'excusa perquè tornaré a parlar del meu ordinador. Darrerament ho he fet dues vegades i ara toca el tercer tomb, la tornada, la definitiva, espero, encara que segur que no ho serà.
Qui es pot imaginar que una botiga d'informàtica pugui ser una cosa diferent a una capella de pelegrinatge?
He fet ja les meves 3 visites a ca l'informàtic, he connectat i desconnectat 3 ordinadors diferents per poder seguir vivint en la virtualitat, m'he agenollat 3 vegades a sota la taula per barallar-me amb els fils, he renegat en quantitats múltiples de 3, he provat 3 vegades de configurar la impressora fins que s'ha deixat, m'he perdut els 3 darrers gols del Barça i les 3 darreres derrotes del bàsquet...
Potser ha sigut per estar als voltants de Sant Antoni que he fet els meus Tres Tombs particulars, a part de fer-los com a músic. Ah, i el dia 20 era Sant Sebastià (mira, un rodolí!), per assemblar-me també al pelegrí de Tossa, pels quilòmetres fets, ordinador amunt i avall...
No voldria ser repetitiu i haver de seguir amb més capítols de la sèrie, però ja se sap que això de la devoció no és terrenal i si els designis ens menen a obrir nous camins i nous horitzons cap a desconeguts informàtics, els seguirem a ulls clucs.
Amén.
Publica un comentari a l'entrada