14.12.07

Que entrin d'una vegada!

Sí, sí, que entrin, que passin, seguin a la butaca del menjador, es fumin els puros, es beguin el conyac tot mirant el plus piratejat i comencin a remenar els armaris i els calaixos.
Suposo que si la façana està així, a dintre ho deuen tenir tot ja ben preparat per als visitants, amb les claus de la caixa fort inclosa i un plànol "ben fet" de les habitacions, amb tots els seus racons i amagatalls ben assenyalats.
Ja m'ho imagino. Ara aquest armari, ara aquell calaix, a sota els llençols al fons de tot, dins el gerro horrible de la tieta, al darrera el quadre aquell del bodegó...
La saca ben plena, és clar.
Però és que de qui jo estic parlant no és dels Pares Noëls, no. Jo parlo dels "altres", dels de carn i ossos. Perquè més fàcil ja no els hi poden posar. Una escala de veritat a sota la finestra.
Doncs a mi, plim! Jo ja porto temps avisant i si el personal no està pel que ha d'estar i va fent gracietes als "altres", allà ells!
Au, vinga, home, ja!