3.12.07

Pobres 6.900.000

Des del dissabte al vespre podem trobar moltes opinions, moltes reaccions sobre la (gran) manifestació que hi va haver a Barcelona. Cada persona té la seva pròpia visió, tant els que hi van anar com els que no, tant si, aquests, hi estaven a favor o en contra; i totes aquestes opinions són ben respectables.
Avui, tot fent una mica de repàs "virtual" de l'actualitat, m'he trobat amb un article que esmentava un post del diputat Joan Ferran, tot ressaltant-ne la frase: "6.900.000 catalans no es van manifestar".
La veritat és que, apart de que no enllaçaré el post que ja deu haver batut el seu propi récord de visites, he de dir que sí que l'he llegit i la frase, ben bé no va així, no és tan taxativa. Però sí que introdueix aquesta idea.
El primer moment ho vaig trobar molt simple o, millor dit, simplista. Quin argument més trist, no?
Però després, la idea en qüestió em va anar semblant cada vegada més dura, fins arribar-la a considerar perillosa.
Això arriba a qüestionar la democràcia en sí mateixa. Donar el poder de la raó a aquells "que no hi eren" treu el valor a qualsevol elecció, a qualsevol fòrum representatiu. Quanta gent no va votat al PSC? O a CiU? O a tots junts? A partir d'aquí, quina representativitat té el MHP Montilla? O qualsevol dels anteriors?
Quina força moral té aquell veí d'un bloc de pisos que es queixa que li deixin les bosses de la brossa al davant de la seva porta, si els altres 48 no s'han queixat? No té raó d'estar emprenyat, Sr. Ferran?
I qualsevol denúncia, si només la fa una persona o dues, o cinc, quina credibilitat té, si hi ha més de 7 milions de persones que no han badat boca?
Per cert, 6.900.000 no hi eren, però sobre quin cens es mou aquest senyor? Suposo que 7 milions com a màxim, no fos cas...
Si aquest és un dels principals arguments que ens han de donar o treure la raó, anem bé. Però a partir d'ara m'hi fixaré més amb això de la representativitat que s'otorgui el PSC, i calcularé cada vegada quin percentatge de raó té davant els ulls dels més de 7 milions de catalans que existeixen.
I ara hauria de posar aquí una escala que representés alguna cosa, però he quedat molt fotut. Tenint en compte els milions i milions d'escales que existeixen al país, quina autoritat tinc jo per posar-la aquí, davant els ulls dels meus benvolguts i soferts lectors? O els meus propis ulls?
Estic a punt d'acabar el meu primer post sense escala...
Però no. En deixaré una perquè vegi com em fan pujar als enfustissats a tocar sardanes. Ja ho veu, Sr. Joan. Em puc queixar? Quants hem de ser per tenir dret a ser escoltats? N'hi hauria prou amb 3.412.523? No, és clar, no representaríem la majoria de catalans, perdó, de ciutadans.

4 comentaris:

Alfons ha dit...

Carai, obro l'ordinador i em trobo tres notícies amb declaracions d'aquest personatge: Qüestionar el mapa dels Països Catalans a TV3, dir que s'ha de treure la "crosta nacionalista" de la CCRTV i ara això. Com diríeu per aquí... Cop de mall a la rata espanyola d'en Joan Ferran!

jordi.verdura ha dit...

vilapou: gran post!. En Ferran com diu l'alfons és una rata que menja merd... amb perdó per les rates de ratatouille que són la òstia.

Aquest home ha d'existir igual que els madis, puigs, zaragozas... però és que fan tanta mandra. Realment, els hi va tant la marxa? Sí.

Pssst! m'en vaig a dormir,

El veí de dalt ha dit...

Cop de mall al Ferran aquest!

vilapou ha dit...

Alfons, diuen que cada partit té algun personatge d'aquests que es dediquen a dir-la ben grossa i a emportar-se totes les hòsties dels demés. Uns màrtirs per la causa, vaja. El problema és que tant ells com els seus això s'ho creuen de veritat. Cop de mall!
Jordi, el que deia abans, que el problema està en els de dalt.
Veí, cop de mall, però dels forts... i al mig del... Ui, perdó!