I els moments bons són les puntes d'aquestes serres. Són aquells intervals de temps (que mai saps quan poden durar) en què et sents més fort, més vital, com si anessis pel món amb una armadura indestructible. Em ve al cap ara aquell Excalibur, que et feia aclucar els ulls cada vegada que sortia a la pantalla, de lluent que anava. Era ben bé d'acer inoxidable.
I així estic jo ara, tot "inoxidable",sabent, però, que la punta de la dent té un vessant descendent on la meva armadura potser esdevindrà un pot de llauna, encara que, de moment, ben llustrós i brillant que vaig.
2 comentaris:
Aprofiteu-ho el moment, mestre, que d'inorsidable no se n'està pas sempre, i cantem plegats allò de: we're going to see the Wizaaaaard, the wonderful Wizard of Oooooooozzzzz!! :D
Oooohhhhh yeeesssssss!!!!!
Publica un comentari a l'entrada