8.12.07

Descansant

La veritat és que el ritme de feina, la de músic (de cobla) és clar, a aquesta època de l'any ha baixat molt. I encara que la butxaca ho noti, poc però ho nota, ha arribat un punt en què ho agraeixo.
Potser és allò de l'edat, sempre l'edat...
Dijous festa del tot, ahir pont, avui més festa, però amb botigues amunt i avall, i demà a tocar (matí i tarda) perquè no sigui dit. Un bon balanç de la setmana.
No sé si és el temps o allò que deia abans de l'edat, però em va bé aquest ritme relaxat.

3 comentaris:

Puji ha dit...

Estic segur que us esgota molt més anar de botigues que no pas fer audicions...

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb en Puji (fins i tot jo!) Massa gent! :S

vilapou ha dit...

Benvolguts Puji i Srta. Tarambana, ténen més raó que un, perdó, que dos sants. Anant a tocar (sardanes) em puc cansar, però anant "de botigues" quedo xafat, esgotat, exhaurit, esmaperdut i garrativat.