Avui és la diada de Santa Cecília, patrona dels músics i, per tant, patrona d'un servidor de vostès.
Com que ja és referència obligada de cada any, no insistiré ara en repetir la gloriosa vida i mort d'aital senyora, si no que intentaré aplegar unes quantes patums homònimes a la santa.
-Evangelina Sobredo Galanes, Cecilia, cantant mítica, que va deixar els rams de violetes en el 
lloc que es mereixen per la resta dels segles i amén.
lloc que es mereixen per la resta dels segles i amén.- La Cecília, així, sense més presentació, o Ceci pel "balandro" del seu marit, el Paco. Podrà arribar a ser considerada algun dia també santa i màrtir, per haver pogut aguantar aquell home.
-Cecilia Bolocco, "artista", ex d'un president i per tant, dama.
-Cécilia María Sara Isabel Ciganer-Albéniz...de Sarkozy, una altra ex de president i, per tant, dama. Molt coneguda per no votar el seu marit, portar-li la contrària i anar a la seva, fins ara. Probablement també arribi a aconseguir els "galons" de màrtir per haver aguantat el seu marit.
-Cecília Mary Fischer Rubira, associate professor. Ja està tot dit.
I, per acabar, una foto d'una escala, d'una escala musical, és clar (gràcies, Lluísssss).
4 comentaris:
Si a la vida hi hagués més música, les coses anirien d'una altra forma. Felicitats per la part que et toca ;)
oh! se m'havia oblidat! jo ho celebraré a la meva manera, buscant el clarinet del fons de l'armari, tocant-lo tres minuts per plegar-lo fins l'any que ve i anar-me'n amb el piano, "l'altre", que sempre m'ha quedat més resultón.
Gràcies, Antoni. Per un amant de la música com tu, també es pot dir que és una mica la teva patrona.
Senyoreta Romaní, quina enveja (sana) que tinc jo i quina sort que té vostè. Felicitats!
Mestre, vaig tard, però deixeu-me felicitar-vos per aquesta musical onomàstica! (que no és l'equip de futbol de Tarragona...)
Ufff... tard i malament :P
Publica un comentari a l'entrada