Ara fa una setmana estava passejant pel Penedès amb al meu 
grupet d'amics habitual. Un plaer.
grupet d'amics habitual. Un plaer.Per la vida s'hi pot anar sol, amb la parella (quan és el cas), amb amics, amb coneguts o sense companyia, que és diferent que no pas anar sol.
A mi m'agraden més les tres primeres modalitats, encara que en modificaria l'ordre. Amb la parella, sol i amb amics.
Però trobar un grup de bons amics tampoc és fàcil. Es necessita sort i temps, sobretot temps.
Jo considero que en el seu moment vaig tenir sort. Ara amb el pas del temps puc dir que ha sigut un plaer.
3 comentaris:
... i és un honor tenir-te entre nosaltres ;-)
Tens molta raó, per a mi els meus amics són la meva familia, jo també vaig barrufar molta sort! i pel que veig els teus amics també han tingut molta sort amb tu.
Gràcies, anònim(a).
Gran Barrufet, diuen que els amics els tries, però tinc clar que la sort també hi intervé.
Publica un comentari a l'entrada