20.11.07

Sensacions

Aquest cap de setmana passat vaig (vam) estar al Penedès, una zona amb molta història, amb molta riquesa, cultura, tradició, etcètera, però ben desconeguda per mi i que ja tenia ganes de visitar, encara que només fos en plan turisme-més-o-menys-rural.
Però abans de fer-ne la meva ressenya o el meu resum, tinc la necessitat de deixar anar unes quantes sensacions que m'han quedat "enganxades" d'aquesta visita. Necessito espolsar-me del damunt uns quants records tot sacsejant els braços i les mans d'aquella manera impulsiva i enèrgica que es fa quan et queda alguna cosa enganxifosa als dits.
Potser el primer error va ser nostre al triar una casa que en el moment de trepitjar-la vam veure que era més de "turisme" que no pas de "rural", cosa que ja li va treure una mica d'encant. La llar de foc era d'enganyifa, els setrills, el morter, la mà ... on eren? I la carn a la brasa amb all i oli? Mal presagi!
I l'element determinant va ser el fred. Però no per ell mateix, no, que el fred és una cosa natural, que ja hi era abans que s'inventés el turisme rural o, millor, el negoci del turisme rural.
Les instal.lacions d'una casa d'aquesta mena han d'aguantar les inclemències del temps, han d'aguantar els efectes de les baixes temperatures. No pot ser que saltin "els ploms" deu vegades i que l'endemà no tinguis aigua. No pot ser. No pot ser...al Penedès, home!
Bé, matem-ho.
El cap de setmana, ens ho vam passar bé, molt bé.
Ara ja m'he espolsat els mals esperits.
L'escala d'avui ha de ser així, borrosa, desenfocada, com la primera (i la segona) impressió de la casa.
------------
I del dia d'avui, què en podem dir? Que fa no sé quants anys que es van morir aquell, i l'altre, i el de més enllà? Que avui refundarem no sé ben bé què?
Jo només tinc clar que avui no és Sant Faust (Fost), ja que segons el meu calendari de capçalera, ho va ser ahir i ho serà demà. Avui no.
Publica un comentari a l'entrada