25.11.07

Estressant l'ordinador

Els ordinadors ténen aquella virtut que fa que de vegades, o quasi sempre, s'assemblin als humans. Fan el que els sembla bé quan els ve bé. Però tot dissimulant. Sembla o, millor dit, et fan creure que obeeixen les teves ordres. S'engeguen, obren els programes, van d'una pantalla a una altra, segueixen les consignes que els dones, però... sempre hi ha aquell però.
Cada dos per tres et recorden que van al teu costat, al teu pas, però no seguint un camí totalment paral.lel al teu. Quan tu et comences a despreocupar d'ells, et donen aquell copet, aquell clatellot, et llencen aquell avís que et torna a posar els peus a terra: ets tu qui depèn d'ells, no ells de tu!
I aleshores surt aquell imprevist, es descontrola aquella icona, es repeteix aquell missatge, i comences a patir.
Portar l'ordinador a "reparar" seria assimilable a anar al pediatra o...no, no, al psiquiatra. No saps per on van els trets, no entens què pretén dir el "metge". Parla de tu, del teu malalt, però no acabes d'assimilar res. Estan parlant amb tu?
I sempre hi ha aquell altre, l'especialista, l'informàtic que li diuen. És allò més semblant a un autista que t'has tirat mai a la cara, sense saber com és realment un autista...
Parla, balbuceja frases inconnexes que no ténen cap mena d'estructura. Són monosílabs seguits, impossibles d'escriure com una oració simple.
I al final tot és miraculós i l'ordinador esta bé. Però hauria de passar la nit allà, o, si vols, te'l pots emportar, sempre que et comprometis, per prescripció facultativa és clar, a que estigui tota la nit engegat i connectat a un joc (quak, querk, quake?)... per estressar-lo. Sí, sí, l'ordinador necessita ser estressat! A veure com passa la nit.
L'endemà ell, ell i tu, és clar, heu superat la prova d'estrès...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Una altra bona opció per a estressar l'ordinador és desfragmentar-lo. L'ordinador s'estressa, però tu, veient com es belluguen tots els clústers de colorets, et relaxes una barbaritat!

vilapou ha dit...

Ui Zinc, això són "palabras mayores".

Puji ha dit...

Vilapou, el vostre "psiquiatre" no hi és tot! No ho havia sentit en la vida!

Anònim ha dit...

Mestre en un altre ordre de coses:

M'han arribat veus )de fora i no de dins meu, eh?) que afirmen que aquest any a la campanya de Nadal podrem gaudir de REIS MAGS enfilant escales! Crec que la campanya contra els pares noels grimpadors s'hsuria d'ampliar i incloure-hi els REIS MAGS. Perquè d'acor,dsón més "nostres" però queda "orrendo" igual!

Em sap greu no disposar de fotografies, però la informació crec que és de fiar!

vilapou ha dit...

Puji, su juru que va dir que s'havia d'estressar l'ordinador. I jo no dic mentides!
Aviam Srta. Tarambana, l'altre dia vaig veure amb aquests ulls que nostrusenyor em va donar, uns reis enfilant-se d'un balcó... Però ho feien amb una corda i no amb una escala. I és clar, ara tinc un dubte molt gran: M'hi he de posar o no?
Us dono la raó en allò que quedaven orrendos de veritat, i els nostres reis (què li he de dir jo a vostè sobre reis i reiets?) són màgics i no pugen agafant-se a una corda com en Tarsan, home ja!