No en parlaré pas

Ahir hi va haver una votació al Congrés de Diputats espanyol a una proposició que demanava la reprovació (déu n'hi do amb la parauleta) de la Sra. Álvarez, ministra de Foment. A un servidor, que és de ciències, i més aviat de "numbrus", li va semblar que el resultat final no havia de suposar cap sorpresa, ja que tants més tants fan tants i, en democràcia, així s'aproven les lleis i es trien els alcaldes i els MHP de la Generalitat. L'única possibilitat de (morbosa) sorpresa podia ser algun incident als carrers de la capital, alguna intoxicació alimentària o algun embaràs mal portat, que provoquessin unes baixes no esperades. Si no, res de res.

Com que tot va anar com era lògic, vaig decidir que no en parlaria pas avui.

Després vaig sentir unes declaracions del representant del PSC (Daniel Fernández, potser?) que deia que el realment ressenyable d'ahir era que CiU havia votat al costat del PP.

Ostres! La meva lògica per terra.

Quan a mi em semblava que a aquell senyor li havia de preocupar que el seu soci de govern a Catalunya era qui impulsava la proposta i que el seu altre soci era el segon en eufòrica emprenyamenta, resulta que ens havíem de fixar en la coincidència CiU-PP.

Vist això em vaig reafirmar en què avui no en parlaria pas. I a sobre, perquè em comencessin a dir de "convergent" cap amunt!

Aquest matí he llegit que tots els partits de l'arc parlamentari català, tots (veus que n'és de fàcil lograr una posició unitària?), retreuen a CiU que el resultat de la votació d'ahir és culpa del poc "domini" que té sobre els seus socis gallecs i bascos. És a dir que és més greu que aquells votin el que els sembli més convenient que no pas que vint-i-no-sé-quants d'aquí-però-d'aquí votin en contra de la ministra responsable del desgavell que patim...

Una altra vegada la meva lògica tocada en un flanc. Raó de més per no parlar-ne avui.

Però el moment clau per decidir-me a no tocar el tema ha estat quan he sabut que avui, al Parlament de Catalunya, els Srs. Montilla, Saura i Carod havíen votat junts contra TOTS els demés, per error és clar: 112 a favor, 17 abstencions i 3 en contra. Com és posible equivocar-se els tres a l'hora? Que badaven? I això no ho faran també algun dia quan elaborin qualsevol llei? M'he de refiar més d'aquests que dels altres?

Decididament, avui no parlaré d'aquella votació d'ahir.

Al final, jo només volia parlar de lògica.