Els "escalonets" del Sr. Camps

(Si us plau, pronuncieu "escalonets" en valencià, amb dues es, una a i una o tal com són, res de neutres, ni àtones, ni tebieses...)

El president de la Generalitat valenciana, Francesc Camps (o Francisco, o Paco, que el català és molt ric i permissiu...) va dir ahir que la veritat "està més a prop que mai" i que queden "un o dos escalonets i llavors tota esta qüestió tan estranya, absurda i estrafolària haurà passat al passat".

Bonica metàfora, sí senyor. I bonica redundància final, hi afegiria jo...

Era evident que davant d'unes declaracions tan buscades i importants, el fet de fer servir la comparació amb l'escala m'obligava a comentar-ho i, a més, a buscar una imatge adient que ho acompanyés, el Sr. Camps amb "traje" i "escalonets" (si us plau, pronuncieu "escalonets" en valencià...).

Jo no entraré ara a valorar les actuacions d'un President de la Generalitat (sigui la que sigui), ni els seus gustos en el vestir, ni la seva capacitat de bon pagador, ni l'import de les seves comandes, ni res de tot això. Qui sóc jo per fer-ho?

Jo, l'única cosa que li voldria dir al Sr. Camps, és que vigili i tingui cura amb aquest tema de les escales i els "escalonets" (si us plau, pronuncieu...), que un servidor té una certa experiència tant en el pujar com en el baixar, i que no sempre s'arriba a dalt o a baix en l'estat que un pretén. Que són una mica traidores, vaja.

Miri Sr. Camps, sigui una mica més modest i no tempti la sort. Li ho dic amb respecte i bona fe. Dos "escalonets" (si us plau, pronuncieu "escalonets" en valencià....) poden representar el final de l'escala i el reconeixement de la "veritat" o la trompada més sonada i el conseqüent reconeixement de l'estructura òssia a l'hospital de la Fe.

Jo li dono el meu consell... i gratis.