Ahir al vespre vaig veure aquell programa que escollia, per votació "popular", és a dir pagant 1,2€ + IVA per cada missatge, el paisatge favorit de Catalunya.
La veritat ha de ser dita, i a casa nostra tenim un conjunt de paisatges, des del desert fins als cims nevats i des de la plana a totes les varietats de costa que no cal que envejem res a ningú. I les imatges ho han demostrat. Bé les imatges i el photoshop, perquè jo aquells contrastos de colors i aquells blaus i verts a la Mediterrània, encara els estic buscant. Però és igual, que una mica de maquillatge ben repartit mai fa mal a ningú...
El cas és que el meu paisatge favorit és... qualsevol de tots aquells. Però, sempre hi ha un però, amb escala inclosa. I això no és gens difícil.
A qualsevol racó de la Costa Brava hi trobarem un desnivell, molts pobles "fan baixada" cap a mar i qui no ha vist la imatge de les escales que ens porten a totes aquelles cales meravelloses?
Ep, Cuní, ja has explicat com s'hi arriba a aquella, de cala?
De tota manera el meu vot va anar pel Delta, més planer sí, però a mi em va robar el cor fa un parell d'anys quan hi vaig anar a passar uns dies... I hi tornaré, segur.
Qui diu que no hi ha escales al Delta? I els miradors? I el far, la Faroleta? Sempre, sempre hi ha una escala...
1 comentari:
Visca la "saturació" de colors a les imatges!!!
Jo hagués triat la Vall d'Arán!
Publica un comentari a l'entrada