Encara que l'Estatut estigui pendent de consideració legal i encara que no s'hagi completat cap de les principals funcions bàsiques com, si més no, el finançament, aquests 3 anys que portem amb Estatut ens donen ja una certa perspectiva històrica.
Aquesta perspectiva ens permet, per exemple, adonar-nos que l'intent, moltes vegades desesperat, de sortir a la fotografia (final) ha sigut determinant en tot el seu procés.
Així va començar, així ho van arribar a incloure tots en el seu programa i així va acabar. Només s'anava tractant de veure qui jugava més bé les cartes per aconseguir la foto final. I així en cada capítol... I així fins el darrer moment...
Ara, amb el finançament, tornem a estar igual. Qui aconseguirà sortir el darrer a la foto?
Que s'aprovi la proposta que vingui de Madrid només és qüestió de dies, o d'hores. Però en aquests moments hi ha qui va mirant a tots costats per tal que no se li avancin amb la maleïda foto.
De la mateixa manera que tothom volia sortir com el determinant en l'aprovació de l'Estatut, ara s'ha de veure qui queda com el que "l'endevina" més i s'acosta més a les valoracions previstes, sigui en positiu o en negatiu.
No es tracta pas d'uns centenars de milions més o menys, ni de models, ni d'acompliments de la norma, no. Es tracta de veure qui queda a la foto-finish. I qui queda amb un cap per davant dels altres...
Encara que no tots ho miren, o ho mirem, des de la mateixa perspectiva.
Ai, quina por em fan...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada