2.12.05

Sempre pujar (o no)

Probablement sigui això del desembre, però em comença a venir un cert "mal rollo". Els Nadals no m'han acabat mai d'agradar, encara que ara els tolero una mica, i el fet d'haver començat aquest mes, m'hi fa pensar.
Si parlem més "musicalment", aquesta època no és massa bona, en general. Amb el fred es redueix el nombre d'audicions (fora d'algun concert de Nadal), sempre has d'estar pendent del temps, de si són sota cobert o no, i tornen a arribar els assaigs. Per què serà que no agrada massa això de preparar-se per la feina que has de fer d'una manera professional? Deu ser que ens creiem ja prou preparats (?).
Us deixo aquesta escala per la que sempre puges i puges, com un càstig, com un suplici. Però com allò del got buit o ple, algú podrà dir que és una escala per la que sempre es baixa content i descansat. Són maneres de veure-ho!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

es maquissim el dibuix de escher d'aquesta escala impossible, justament es una escala d'una especie de monasteri, i no sabries dir mai si els monjos pujen o baixen...

vilapou ha dit...

Sempre m'havien agradat aquestes imatges "impossibles", ja d'abans de la meva "neura escalística".

Anònim ha dit...

Parany lingüístic: Nadals!!!!