14.12.05

Anem-la reforçant

Un pedacet per aquí, una fusteta per allà, un llistonet, quatre puntes, dos cargolets, i... quasi que pot passar per nova. De mica en mica no sé què s'omple però ja en farem de feina, ja. Encara que si mirem l'entorn més proper a l'escala, tot ja s'hi adiu. L'enfustissat, el banc, el fanal, la "mullena" del fanal, tot plegat fa venir unes ganes boges de posar-se a tocar, encara que siguin sardanes. Ni que fossin xotis! És d'aquelles escales que millor pujar-les sense mirar i depressa. Les penes com més aviat passin, millor.
Publica un comentari a l'entrada