Fa deu anys encara no hi havia blogs, no hi havia escales, no hi havia twitters, ni facebook, ni flickrs, ni tuentis....
Fa deu anys, recordes?
Fa deu anys, un dia com avui, però en dissabte... I aquell sol.
Fa deu anys va venir molta gent a veure com érem feliços. I ho van veure... I, si volen, ténen les portes obertes de casa per seguir-ho veient.
Fa deu anys va començar un dia... que encara dura.
Per molts anys... i gràcies.
16 comentaris:
L'he trobat un post molt maco. Felicitats!
es molt maca l'escala de la plaça de l'esglesia de st.cebria.jo també m'hi vaig casar.
Felicitats Mestre, i esposa!
Moltes felicitats!
Feliç aniversari!
Que no hi havia escales? I aquesta tan monumental i ferma darrera vostre què és doncs? una premonició potser? Aixequeu copes i celebreu-ho! Que per molts anys aquelles dues "pes" restin unides ;-)
Felicitats, i que duri.
felicitats lladre. Vols dir que les escales eren de veritat, oi?
felcitats
Moltes felicitats! No sabia aquests vincles teus amb Sant Cebrià (ho és o no?).I mira que hi havíem tocat més d'una vegada, no? hehe. Feia temps que no passava per aquí.
Records i que duri!
Feliç aniversari mestre! Des de can Tarambana ens ha fet molta il·lusió veure aquesta fotografia! ;)
Moltes abraçades i petons a tots dos! :)
Pernolts anys, Pep. Tenim pendent una trobada.
Moltes gràcies a tots, de veritat. I ho dic també de part de la Sra. Vilapou, és clar.
Us puc assegurar que no m'imaginava que avui entrés tanta gent aquí a llegir aquestes quatre paraules que amaguen molt més del que sóc capaç d'expressar.
Gràcies XeXu, Anònim, Puji, Tirai, garrofaire, Carme, Samoc, esparver, Jesús, alfons, Anna i família, joan, ...
Moltes felicitats!
I que duri!!
Congratulacions a tots dos!!!!!
Una bona data, el 6 de març, puix hom celebra també la gloriosa diada de santa Coleta Boylet, reformadora clarissa.
Moltes felicitats a tots 2 VILAPOU de tot cor d' un amic "invisible".
Publica un comentari a l'entrada