pot estar d'anar a visitar esglésies, santuaris, monestirs i claustres en general. I, per deformació "professional", quan entro a una església, jo ja començo a buscar el cor i com anar-hi. En el cas que ens ocupa avui, un santuari enorme i impressionant, el cor quedava allà dalt, lluny... i, dissimuladament, vaig anar buscant una porta que ens hi conduís. Com que sóc força discret no vaig acabar preguntant (tampoc hi havia ningú de la casa), i em vaig quedar imaginant que l'escala que hi portava era aquesta de la foto que, a més, estava darrere d'una reixa, i que es veu gràcies al flaix. La veritat és que vaig preferir que la reixa estés tancada perquè em sonava tot a pel.lícula de por.L'altra escala que vaix veure era la que portava al
púlpit (no recordo ara si s'anomena així, ho sento), molt més clara i diàfana, però amb un final poc espaiós.Sort que la visita no era per feina, perquè no m'imagino ni anant al cor per aquella escala "fantasmal" ni pujant onze persones a un escenari tan petit. I si aquí hi començo a imaginar el pobre contrabaixista, la cosa es torna ja força complicada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada