baixa d'actuacions i el material s'ha tornat car de trobar i l'anirem racionant. La imatge d'avui és de pedra dura, i ens portava a un sòtan molt ben arranjat: el celler, els cups, les ampolles arrenglerades...Però també aquesta escala em dóna la imatge d'un camí tortuós, a la foscor (?), a un lloc desconegut. En aquest món de la blogosfera o catosfera, fa uns dies que s'ha encetat una discussió que també és tortuosa i comença a fer-se feixuga. Pels que no us hi moveu us diré que és un problema de còpies de textos o plagis o res d'això; més aviat és una lluita d'egos, un joc de força on la paraula va botant d'una banda a l'altra i depèn d'on topa esquitxa sense miraments. Totes les escales ténen un final, però sempre ens podem entossudir en tornar cap a baix al derrer moment i en tornar a pujar abans d'arribar a baix. Així podem estar-hi hores i hores. Jo prefereixo anar poc a poc, intentar no caure i arribar a algun dels dos extrems. Em sembla l'ús més raonable d'una escala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada