7.8.09

La niiññaaaa!!

Segons el Google Maps he fet 280 km. cap avall, no cap a sota terra, sinó cap avall del mapa, per trobar-me situacions no massa desconegudes.
De bon matí hem anat a buscar una platja, perquè no fos dit que tornàvem a casa sense trepitjar sorra d'aquela fina i pring... etc., i hem buscat un lloc que, en principi, no fos massa "poblat". I ho hem aconseguit, la veritat sigui dita: una parella amb criatura a un cantó, una mica lluny, una noia sola a l'altre costat, uns senyors una mica més enllà, un top-less discret encara visible i poca cosa més.
Fins que... és clar, fins que ha anat arribant "la família". Primer la mare amb dos fills adolescents i una criatura que semblava mona, més tard el pare i, al final, l'altra filla, que era la mare de la petita... El quadre sencer.
Un dels primers temes "transcendentals" que hem tocat ha sigut el del tatuatge que s'ha de fer el noi. Sembla ser que un animalet petit a la cama no, que això és de nenes. Ell, un toro, però no el d'Osborne, no, un toro "natural".
-¿Y cómo es un toro natural?
-Pues llevas una foto de un toro natural y te lo hacen...
-Vigila la niña!!! Que se va!!! Niñaaaa!! ¿Dónde vas?
I la nena que corria cap a la porta d'entrada a ves-a-saber-on...
I el pare, és a dir l'avi, més assenyat, si hi cap, li deia, al noi tatooable:
-Hombre, mejor pasado el verano, que ahora no te podrás bañar.
-Da igual. He visto una "tienda de tatoos" que te lo hacen..
-La niiññaaa!!!!
-Tú, corre a buscar a la niña que se va a caer!! Corre!!
I la que no corria i s'ho mirava assentada a la tovallola fumant era la mare (de la criatura)... Quina patxorra!
I el pare de la criatura? Aquest no hi era pas. Segur que havia fugit corrent el dia que va veure el panorama que li esperava; o, pitjor, potser estava treballant com un negre per mantenir a la "santa"...
Quants quilòmetres he dit, 280, per "retrobar-me" escenes com aquestes...?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Si tinguesis fills, potser series tu el que protagonitzaria aquests "espectacles". No t'ho has parat a pensar?

vilapou ha dit...

Això és el que em fa por, Srta. Anònima...

María ha dit...

Aleshores, sigues de vistes més obertes i no tant de crítca fàcil.

vilapou ha dit...

Maria, havent vist l'escena en directe us puc assegurar que no és una crítica fàcil, ni em considero de vistes "tancades", però vaja, com que "no tinc fills"...