3.4.09

Em sobra 2, em falta . i tendeixo a 0

Aviat farà quatre anys que vaig començar el blog i des d'aleshores m'he anat interessant per totes aquelles aplicacions que ara per ara s'anomenen "2.0", és a dir, tots aquells espais d'internet que són participatius, on tothom pot donar la seva opinió i crear un debat, encara que sigui a la pàgina personal d'algú.
A part del blog vilapou, n'he obert algun altre, he iniciat perfils a twitter, a plurk, a facebook, a flickr, a blip, a ning, a xing, a... no sé quants llocs més. He fet servir last.fm, spotify, youtube, tumblr... He creat grups al facebook, un d'ells amb una trajectoria que ha anat a parar al Ple de l'Ajuntament, he parlat de participació amb l'administració i estic intentant mantenir iniciatives com la Llopasfera o la Maresmesfera...
I ara què?
He arribat a un moment que no sé ben bé on soc ni on vaig... Cada vegada m'és més complicat...
Aquella "facilitat" que hi havia per escriure s'està esvaint com el fum i el promig de visites (no ens enganyem, el meu ego és com és) va baixant dia a dia.
Aquesta setmana he anat a una presentació de dos llibres i n'he rebut un altre pel meu sant. Tres llibres... Quant fa que no he llegit tres llibres?
M'és pràcticament impossible planificar el temps (lliure) d'una manera prou raonable com per poder estar content amb mi mateix. Tinc una innata habilitat per posposar alguns dels meus deures amb l'excusa d'haver-ne de fer primer un altre de tant o més important. I així successivament... El blog, la lectura, estudiar, assajar, innovar, compartir... caminar, observar, viure...
És una qüestió de prioritats, diuen... Però qui i què marca aquestes prioritats? El temps... ese hijo de puta, que deia aquell...
Potser ja feia massa temps que havia de fer una mena de declaració de principis... o de finals...
....i mentres tant un ERO va planejant per sobre els nostres caps...
Publica un comentari a l'entrada