3.4.09

Em sobra 2, em falta . i tendeixo a 0

Aviat farà quatre anys que vaig començar el blog i des d'aleshores m'he anat interessant per totes aquelles aplicacions que ara per ara s'anomenen "2.0", és a dir, tots aquells espais d'internet que són participatius, on tothom pot donar la seva opinió i crear un debat, encara que sigui a la pàgina personal d'algú.
A part del blog vilapou, n'he obert algun altre, he iniciat perfils a twitter, a plurk, a facebook, a flickr, a blip, a ning, a xing, a... no sé quants llocs més. He fet servir last.fm, spotify, youtube, tumblr... He creat grups al facebook, un d'ells amb una trajectoria que ha anat a parar al Ple de l'Ajuntament, he parlat de participació amb l'administració i estic intentant mantenir iniciatives com la Llopasfera o la Maresmesfera...
I ara què?
He arribat a un moment que no sé ben bé on soc ni on vaig... Cada vegada m'és més complicat...
Aquella "facilitat" que hi havia per escriure s'està esvaint com el fum i el promig de visites (no ens enganyem, el meu ego és com és) va baixant dia a dia.
Aquesta setmana he anat a una presentació de dos llibres i n'he rebut un altre pel meu sant. Tres llibres... Quant fa que no he llegit tres llibres?
M'és pràcticament impossible planificar el temps (lliure) d'una manera prou raonable com per poder estar content amb mi mateix. Tinc una innata habilitat per posposar alguns dels meus deures amb l'excusa d'haver-ne de fer primer un altre de tant o més important. I així successivament... El blog, la lectura, estudiar, assajar, innovar, compartir... caminar, observar, viure...
És una qüestió de prioritats, diuen... Però qui i què marca aquestes prioritats? El temps... ese hijo de puta, que deia aquell...
Potser ja feia massa temps que havia de fer una mena de declaració de principis... o de finals...
....i mentres tant un ERO va planejant per sobre els nostres caps...

5 comentaris:

Puji ha dit...

Ep Mestre! No ens us rendiu ara, eh? Que sou un referent!

Anònim ha dit...

Hola Vilapou, de tan en tant va bé que algú es pregunti per allò que estem fent, on condueix, i ens faci pensar.

Sembla que internet és com una olla sopera en el qual pots anar afegint ingredients amb els quals crees una identitat digital, ara una xarxa social, ara un correu, aplicatius, el mòbil connectat, més correus, un aplicatiu millorat que t'ofereix més prestacions...

Penso que si tens clar per què estàs cuinant, tenint present el plat que vols tenir a taula, aquest excés d'ingredients, que en un principi podrien carregar-se el gust de la sopa, no fan més que millorar-lo.

Amb això del 2.0 hi ha un pèl d'idolatria que amb el temps passarà a millor vida, fins i tot ja es parla del 3.0.

Intento tenir present que al marge de la moda, internet t'ofereix unes eines de comunicació-promoció-informació-formació que no pots deixar aparcades perquè t'han canviat els hàbits, com molt bé dius.

vilapou ha dit...

Amic Puji, rendir-se mai!!! Però... és que... deu ser la crisi dels no-sé-quants... Tot són dubtes...
Teniu molta raó, Jp, però quan notes que estàs en un punt en què no controles l'aprofitament del temps, et vénen aquells dubtes que deia abans. L'única cosa que pretenc és disfrutar i en aquests moments no trobo les prioritats.

Anna Tarambana ha dit...

és que quien mucho abarca...

Jo, entono un sentit mea culpa, perquè a "casa", ja no el visitem com antes, perquè no sé si ho ha notat però no és pas l'unic que ha baixat el ritme d'escriptura... Però encara hi som, coi!

vilapou ha dit...

No cregui, Srta. Tarambana, que de fet només soc una mica tastaolletes (bonica paraula), és a dir una mica de tot i poc de res...
Però m'empipa haver baixat aquest ritme d'escriptura i no veure el temps aprofitat en altres coses.
Sap que encara tinc l'I.G. per començar?
Si el Perdedor aixequés el cap...