De fet, hi ha coses i situacions que et fan deixar de pensar en mal de caps, en problemes, en misèries, en cabòries, vaja. I una d'aquestes situacions és l'arribada de la Pasqua.
Estiguem com estiguem, hi hagi crisi o hi hagi bonança, s'acosti un ERO o no, quan arriba la Setmana Santa l'ambient comença a canviar amb aquella flaire barrejada i successiva de bunyols, tortells i mones.
Mmmm... xocolata!!
Quin final més feliç el de la Pasqua. Com retorno any rera any a aquella infància que, en el fons, no he acabat de perdre mai.
I com m'agradaria de ser capaç d'enganxar-me al vidre de l'aparador i deixar-hi marcats els deu dits i la punta del nas, mentres els ulls van repassant totes i cada una de les mones.
Mmmm... xocolata!!
I és que no hi ha res com tenir una nebodeta a qui poder-li regalar una mona de mmmm... xocolata.
2 comentaris:
Què bo!!!! la xocolata tot ho pot!
És que no hi ha paraules.... mmmmmm...
Publica un comentari a l'entrada