21.4.09

Bateig de Circuit

Aquest diumenge va ser la primera vegada que vaig entrar al Circuit de Catalunya. Ja sé que això no diu massa al meu favor, però la veritat és que fins aquest dia m'havia semblat que anar a veure encara que fos una cursa d'algun mundial, no em suposava cap negoci personal. M'explico; vull dir que sempre m'havia imaginat (i encara en tinc la sospita) que una jornada d'aquelles tan importants es resumien en arribar, trobar un lloc força incòmode i anar esperant com passen els vehicles pel davant dels teus ulls, a una velocitat més que considerable i amb un soroll estrepitós...
I és per això que el fet que em regalessin unes entrades per anar a veure no sé quines proves, em va decidir a fer un tomb pel Circuit i així poder parlar amb un mínim coneixement de causa.
El balanç no és ni positiu ni negatiu, és a dir, que si em tornen a regalar passis o em convida algú, segur que repetiré, però si no...
Allà em vaig trobar, per què negar-ho, molta gent que feia la mateixa cara que jo, la mateixa que fas quan vas a Can Barça o a un macro-concert per primera vegada, una cara de rap... perdut.
I també gent acompanyada de tres generacions familiars, cotxets sota la pluja, Jenyfers i Kevins amb xandalls blancs, amanides i entrepans de tonyina, moltes "màquines de retratar", molts Renaults (segur que la marca hi devia tenir a veure alguna cosa...), cues de gent, molts lavabos (això sí que em va sorprendre)... i el circuit més a la vora dels espectadors del que m'imaginava.
Heus aquí si en sóc d'ignorant...
Ah, i qui corria? Doncs ni idea. Només em va sonar el nom d'un tal Alguersuari (no era fotògraf?), Albert Costa (tennis?) i Sito Pons (motos, no?)...
I això sí, hi ha escales, moltes escales al Circuit.
Publica un comentari a l'entrada