21.10.11

La força (o no) de Twitter i les xarxes

Darrerament ha aparegut una mena d'esport "friki-nacional" que consisteix en seguir, els dilluns, el programa El Convidat amb un ull i dues orelles a la televisió i amb l'altre ull i les mans al teclat de l'ordinador o d'alguna eina similar.
Fer el seguiment del hashtag #elconvidat és veure un altre programa. Cada imatge, cada frase, cada detall, és comentat quasi a l'instant per una bona quantitat de connectats online.
I què provoca això? Doncs provoca molts comentaris directes, frescos, punyents, crítics, fora de lloc o banals. Cap detall queda lliure d'esment: la gorra de la parella de la Gemma Mengual, la pinta de l'home de la Ruscalleda, la marca de l'ordinador de la germana Forcades, el que tenen penjat a la paret, el llit, la roba, la música, els fills, les sabatilles, el partit del Barça, la vista des de la finestra, cada frase, tot, i tot en un màxim de 140 caràcters.
I quina importància té o pot acabar tenint això? Doncs depèn... I crec que hi ha un abans i un després del programa del dilluns passat amb Gerard Quintana.
I per què? Només per com parla o deixa de parlar un cantant més o menys independentista a casa seva? O per si un pare ha, o hauria, o podria parlar amb el seu fill en la seva llengua, tal com ho fa la seva mare?
No, crec que no només serà per això....
En aquest país, entre alguns altres esports nacionals, tenim el de mirar-nos el melic d'una manera exagerada, i de considerar-nos unes víctimes en potència de qualsevol causa.
Tot el que es va "dir" a Twitter el dilluns no va ser més cruel que el que es va dir, per exemple, durant el programa dedicat a la Carme Ruscalleda. M'atreviria a dir que no s'hi va acostar ni de lluny. Aquell dia hi va haver molta crueltat amb les persones de l'entorn familiar de la protagonista... entre d'altres "guindes" ja habituals. I, en els dos casos, també hi va haver molts comentaris "normals", divertits, favorables, distesos, etc. Però aquests no acostumen a tenir cap ressò...
Què va ocasionar el rebombori del darrer programa? Que alguns seguidors de Sopa de Cabra es donessin un cop al cap i ara siguin capaços de llençar tots els seus discos per la finestra, perquè en Gerard Quintana és fill d'un gris i deixa l'educació dels fills en mans de la seva dona? No, no ens enganyem.
El mateix dilluns van sortir alguns comentaristes de, diguem-ne, més nivell (gurús), que van entrar al multi-diàleg en defensa de la llibertat individual del protagonista i en contra d'un "independentisme" curt de mires i inquisidor. I això ho van fer amb una vehemència inusitada i fins ara mai vista. El trasllat de la discussió al trinomi llengua-llibertat-independència ha tingut uns resultats demolidors. Ara tots els tertulians, cronistes, articulistes, tots, senten càtedra sobre la identitat nacional. I, al final, les deduccions van afavorir i afavoreixen les tesis crítiques amb l'independentisme, no ens enganyem. Criticant la pretesa "puresa ètnica" que semblen demanar alguns "twitteros" acabem (acaben) demanant una "puresa" nacional que no es demana per als nostres contraris (o "enemics").
Sempre acabem sent unes víctimes i, moltes vegades, les víctimes de nosaltres mateixos.
Publica un comentari a l'entrada